Integració de reflexos primitius

Si un infant ensopega molt, sol deixar caure accidentalment coses de les mans, adopta males postures quan s’asseu a escriure, no pot parar quiet en una cadira, no controla el pipí, no és capaç de lligar-se la llaçada dels cordons de les sabates, salta d’una línia a una altra mentre llegeix, confon lletres, etc., és probable que tingui algun reflex primari no integrat.

Què són els reflexos primitius?

Els reflexos primitius són uns moviments automàtics, involuntaris, que permeten al nadó la supervivència, la protecció i l’adaptació en aquest món. Aquests moviments són dirigits des del sistema nerviós (concretament el tronc encefàlic). Per exemple, els reflexos ajuden el nadó a baixar pel canal del part, a succionar o a agafar-se.

Al llarg del primer any de vida, l’infant fa una sèrie de moviments que permeten el seu desenvolupament. Aquests moviments deliberats i controlats tenen en si mateixos un efecte inhibidor natural dels reflexos; permeten que els reflexos primaris s’integrin i s’incorporin. Per tant, els reflexos haurien de tenir una vida limitada i donar pas a altres reflexos posturals que permetran el desenvolupament (neurològic) de l’infant. La integració d’un reflex implica l’adquisició d’una nova habilitat.

Si en el primer any de vida els moviments naturals no s’han exercitat prou, els reflexos quedaran actius. Si aquests reflexos resten actius més enllà del necessari, es poden produir connexions cerebrals poc funcionals que donin com a resultat dificultats en l’aprenentatge, frustració, ansietat, inatenció, malaptesa motriu o comportament explosiu.

Detectar que un reflex no està integrat ens dóna pistes sobre la causa de la dificultat, però si en detectem més d’un possiblement estarem davant d’un retard en el desenvolupament neurològic, i el que podrem fer serà crear un programa d’exercicis personalitzat per aconseguir integrar aquests reflexos no inhibits. Una segona oportunitat! Quan integrem els reflexos podrem observar resultats en els àmbits motriu, acadèmic, de coordinació mà-ull, i fins i tot emocional.

Com?

La teràpia d’integració de reflexos primitius consisteix a reproduir els moviments dels reflexos primaris. Aquests moviments afavoreixen les connexions neuronals que no funcionen adequadament, bé per una insuficiència en l’estimulació postnatal o bé per una inadequada integració dels estímuls (visuals, auditius, cinestèsics, tàctils), i milloren el to muscular, la impulsivitat, l’atenció, la concentració, etc. Per tant, ajuden a madurar el sistema nerviós tant en infants com en adults.

Es dissenya un programa personalitzat amb l’objectiu de donar una segona oportunitat al cervell. El programa el realitza la família des de casa amb les indicacions i orientacions de la professional, després d’una capacitació i formació. La supervisió i seguiment professional és constant.